Els han dit tantes vegades que «els homes de veritat no ploren», que ara han perdut la capacitat de plorar i, amb ella, la de sentir emocions sanes. L’emoció més forta de totes, l’alegria, s’ha tornat tòxica per a ells i ara es propaga una malaltia el principal símptoma de la qual és tragicòmic: riure mata el malalt. En Melvin, un antic comediant, ingressa en una institució, un centre de cures on li prometen que perdrà la capacitat de riure per sempre si accepta sotmetre’s a un tractament cruel. Entre l’opció de no tornar a riure mai més o morir aviat a causa de les seves emocions, en Melvin es troba atrapat en un dilema opressiu.
