Drew Lord Haig, un artista d’un sol èxit dels anys 80 convertit en empresari informàtic, queda atònit quan un batalló de Belfast el convida a actuar en la celebració del seu centenari. Afalagat i intrigat, Drew accepta, amb l’esperança de reviure els seus dies de glòria i recuperar la seva joventut. Quan comença a interpretar el seu senzill d’èxit, el públic sembla impassible. Però quan interpreta la seva cara B, llargament oblidada, «Nostalgie de la Boue», la multitud esclata i canta paraula per paraula amb fervor. Després del concert, Drew descobreix la veritat: el batalló havia adoptat la cançó durant els disturbis, utilitzant-la com a crit de guerra per a operacions encobertes i brutals. El que una vegada va veure com una rebel·lió artística s’havia convertit en una arma i en la banda sonora del vessament de sang. El que va començar com una curiositat nostàlgica acaba en un ajust de comptes moral.
