La Rosario és una dona de 67 anys que en la seva joventut va tenir fama i va omplir escenaris i ràdios amb la seva veu. Avui viu immersa en una rutina silenciosa, en un present que l’empeny cap als marges: l’edat, la memòria i l’oblit col·lectiu l’han convertit gairebé en invisible. Tot canvia quan es veu a si mateixa en un programa televisiu dedicat a antigues cantants. Aquesta imatge, llunyà reflex del que va ser, desperta en ella un impuls que creia extingit. La Rosario rescata els seus vells actuadors i decideix baixar al metro per cantar, no com un retorn, sinó com un acte de resistència contra el temps. El que neix com un impuls es transforma en un viatge nocturn on el desig, la nostàlgia i la vulnerabilitat s’entrellacen, arrossegant-la cap a allò desconegut.
