La Conchi, una dona septuagenària, dedica la seva vida a la pràctica religiosa i a una devoció silenciosa envers el pare Antonio. Tanmateix, sota aquesta calma aparent comença a emergir un desig profund, una passió íntima que desafia els límits imposats per la fe, l’edat i les convencions socials. A través de mirades, gestos i somnis, la Conchi descobreix un espai on allò que ha estat ocult pot finalment revelar-se. El jardí tancat es converteix en el símbol d’aquest territori interior on el desig troba refugi i llibertat.
