En un paisatge mediterrani ofegat per la calor i l’abandonament rural, un arbre troba la seva veu i escriu una carta a la humanitat. A través de la seva memòria del bosc i de l’amenaça del foc, el film reflexiona sobre el temps, la memòria i la fragilitat d’un equilibri trencat. Una peça poètica que reclama un pacte urgent entre la natura i la humanitat.
