«Cara de bicicleta» és un assaig audiovisual que reflexiona sobre la relació de la dona i la bicicleta des d’una mirada contemporània. Fragments de pel·lícules, imatges d’arxiu, textos, escenes de ficció i sons de bicicleta conformen aquest collage audiovisual que pretén ser un cant a la llibertat de la dona, a la seva capacitat de lluita i resistència. El punt de partida és un fet històric que ens remunta a finals del segle XIX, quan les dones van començar a anar amb bicicleta. Va ser llavors quan es va diagnosticar una malaltia inventada amb l’objectiu de dissuadir les dones d’anar amb bicicleta.
